Uns museus encara poc digitals : la presència dels museus catalans a internet

Catalunya disposa d'una xarxa de més de cinc-cents museus i col·leccions oberts al públic. Uns espais que van ser visitats físicament l'any 2013 per més de vint milions de persones. Ara bé, aquesta àmplia xarxa no sempre és visible a internet, on la presència d'aquestes institucions catalanes és desigual. L'article analitza l'ús que els diversos museus i col·leccions oberts al públic catalans fan d'internet com a instrument a través del qual interactuar amb el públic: s'analitzen des del correu electrònic fins a les xarxes socials, tot passant per les diverses pàgines webs. L'estudi inclou el conjunt de centres catalans, tot posant una especial atenció en aquells que tenen més rellevància. Els resultats mostren com la presència dels museus i col·leccions catalans a internet segueix sent desigual. Hi ha un bon nombre d'institucions sense presència directa a internet, al costat de centres molt actius. El correu electrònic és l'eina més habitual, tot i que no s'utilitza per a interactuar amb el públic. Les pàgines webs estan relativament difoses, mentre que la presència a les xarxes socials segueix sent molt limitada tant en nombre d'institucions presents com de continguts exposats. Un element que influeix directament en el nombre de seguidors que tenen els diversos centres, així com en les repercussions que es poden generar a través d'aquest mitjà.Catalonia has a network of over 500 museums and collections open to the public. During 2013 they welcomed over 20 million people through their doors. However, this wide network is not always visible on the internet, where Catalan museums show significant variations in their levels of online presence. The article analyses how various public museums and collections in Catalonia made use of the internet as a way of interacting with the public. Our study analyses email, webpages and social networks, and includes all the Catalan centres, with special attention given to those of most relevance. The results show how there are still great variations in the online presences of Catalan museums and collections. There is a significant number of institutions without a direct presence on the internet, while others are very active. Email is the most common tool, despite not being used to interact with the public. Use of webpages is relatively widespread, while the presence on social networks is still very limited, as regards both the number of institutions present and the amount of content published. This is an element that influences the number of followers each centre has and the impact they can generate by this means