Imaginar la nació a través de la ficció televisiva: memòria, proximitat i vida diària

Aquest article pretén reflexionar sobre la importància de la televisió en la imaginació de les nacions, particularment de la ficció televisiva. Amb aquest propòsit, en primer lloc, volem indagar en el paper que interpreta la televisió com a instrument de socialització, així com en la seua capacitat per a consolidar i naturalitzar un imaginari a partir de la difusió de diverses representacions ideològiques sobre la realitat. En segon lloc, explorarem la funció ritual de la televisió i la seua incardinació en la vida quotidiana, les rutines i l’àmbit familiar de moltíssimes persones. Una dimensió que els estudis sobre la nació i el nacionalisme cada vegada prenen més en consideració com un dels factors centrals en el procés de construcció nacional, sobretot quan es tracta de desplegar un sentiment de pertinença i d’imaginar-se com una comunitat abstracta. Per acabar, ens centrarem en la ficció televisiva per la seua presència habitual en les graelles de programació de la majoria de cadenes i perquè representa, probablement, el corpus narratiu més rellevant que podem trobar en les societats contemporànies. Entre les diferents estratègies discursives que prenen part en aquesta definició de la nació, pararem atenció a la construcció d’un relat sobre el passat i el present de la nació, a la ubicació de les històries en uns espais i uns territoris definits nacionalment, i a l’ús de tàctiques de proximitat en matèria cultural i lingüística