Sindicats, identitats i moviment d’aturats. Una relació problemàtica

Una recerca sociològica de tipus qualitatiu basada en 88 entrevistes en profunditat a aturats d’una dotzena de ciutats espanyoles, fetes entre març de 2012 i febrer de 2013, ens ha permés acostar-nos al món dels aturats i ens ha ajudat a entendre millor el significat i les conseqüències que té l’atur per a les persones que el pateixen. L’objecte d’aquest article és un dels temes tractats en l’entrevista, la disponibilitat per a integrar-se en un moviment de protesta. Els aturats no comparteixen una identitat que els permeta sentir-se membres d’un “nosaltres” orientat vers l’acció col·lectiva. Tampoc disposen de recursos per a organitzar-se ni d’una interpretació del problema que els invite a fer-li front tots plegats. Finalment, són molt escèptics pel que fa al que poden aconseguir protestant. És per tot això que aguanten en solitari i recorren a estratègies individuals per a trobar treball o pal·liar les conseqüències de no tenir-ne. Això no obstant, l’article acaba defensant la pertinença que un moviment d’aturats encoratjat pels sindicats faça de l’atur el primer problema polític de la societat espanyola